Lady Lucas es va abandonar a la fruïció del pernil fred

"Com que Elizabeth ja no tenia cap interès a continuar parlant del tema, va dedicar gairebé tota l'atenció a la seva germana i al senyor Bingley i el seguit de reflexions agradables que això va originar gairebé la va fer tan feliç, potser, com la mateixa Jane. Amb la imaginació la veia ja instal·lada en aquesta casa on eren, amb tota la felicitat que un casament contret sobre la base d'un autèntic afecte podia atorgar; en una circumstància així, es veia fins i tot capaç que li agradessin les dues germanes de Bingley. Es va adonar que els pensaments de la seva mare anaven pel mateix camí que els d'ella i va decidir de no aventurar-se a apropar-s'hi, per por de no sentir massa què deia. Malauradament, en asseure's a taula per sopar, un fat pervers la va situar molt a prop d'ella, ja que només una persona les separava. Amb gran contrarietat, va veure que la seva mare parlava sense reserva, obertament, amb aquesta persona, que era la senyora Lucas, i que l'únic tema de la seva conversa eren les seves esperances que Jane es casaria aviat amb el senyor Bingley. Era un tema excitant, i la senyora Bennet semblava incapaç de fatigar-se mentre enumerava els avantatges d'aquella unió. Els principals aspectes pels quals es congratulava eren que ell era un jove encantador, ric, i que només vivia a tres milles d'ells; que també era un gran consol pensar en l'afecte que les dues germanes sentien per Jane i tenir la certesa que desitjaven aquest enllaç tant com ella mateixa el desitjava. A més, era tan prometedor per a les seves filles més joves! Perquè un casament tan bo per part de Jane forçosament posaria les noies en condicions de trobar altres homes rics; finalment, era tan agradable, en aquesta època de la seva vida, de poder confiar les filles solteres a la cura de la seva germana! Així no es veuria obligada a freqüentar la societat més del que a ella li agradava. L'etiqueta demanava de convertir en un plaer el fet de portar una vida retirada, però ningú no era menys apte que la senyora Bennet per a trobar-se bé a casa, a cap època de la seva vida. Va acabar expressant els seus bons desigs perquè Lady Lucas fos igualment afortunada, malgrat que era evident, pel seu aire de triomf, que estava certa que no hi havia cap probabilitat que fos així.
En va, Elizabeth intentava d'aturar l'allau de paraules de la seva mare o de convèncer-la que expressés la seva felicitat en un to de veu menys audible, ja que, per a mortificació seva, impossible de descriure, el senyor Darcy –que seia a la taula davant per davant d'elles– sentia gairebé tot el que la dama deia. La seva mare encara la va renyar perquè era tan beneita:

–Vols dir-me què tinc a veure jo amb el senyor Darcy, perquè hagi de tenir-li por? Estic ben certa de no deure-li cap gentilesa especial que m'obligui a no dir res que a ell no li agradi sentir. [...] 

A la llarga, això no obstant, la senyora Bennet no va tenir res més a dir i a Lady Lucas –que feia estona que badallava davant la repetició d'unes delícies que no veia cap probabilitat de compartir– li fou permès d'abandonar-se a la fruïció del pernil fred i del pollastre. Elizabeth es va sentir reviure, però no li va durar gaire aquest interval de tranquil·litat, perquè, havent sopat, es va parlar de cantar i per a turment seu va veure com Mary, després de fer-se pregar una mica, es disposava a complaure la companyia."

Jane Austen (1985). Orgull i prejudici (trad. Eulàlia Preses). Barcelona: Edicions Proa ("A Tot Vent", pàg. 119-121).

Mare meva, amb la feinada que tinc i no se m'acut res més que posar-me a fer un post sobre Claus Meyer per a Cooking the Chef!

El repte em va temptar de  seguida, però vaig pensar que seria impossible perquè estic en un moment de col·lapse, de feina, d'estudis, de projectes... molt il·lusionada, però sense temps ni per respirar. Tanmateix, voler és poder –això diuen– i, sense saber com, em trobo immersa en una voràgine d'emocions que em fa recuperar referències que tenia en la reserva, receptes perdudes i il·lusions retrobades. I aquí estem, amb el repte de febrer. Arribaré tard, segur, però tinc confiança cega amb l'April i l'Aisha, i sé que en un moment o altre es publicarà aquest post.

Per cert, inigualable la ironia fina de Jane Austen. Em deixa sense paraules. Impossible expressar-ho millor. L'adoro. Si hagués viscut a la seva època, seria fan seva, no en tinc cap dubte. Com ho soc ara. Quina habilitat, quina subtilesa! Són temes que no passen mai de moda: el comportament en societat, la relació mare-filla. I, per filar més prim encara, hi afegeixo una citació del remake d'Orgull i prejudici, on el pernil fred també hi fa el seu paper:

"Tenien sort de tenir-lo. Això era el que deia el senyor B. mentre plegava el diari i el deixava a la taula. Amb la guerra a Espanya i la necessitat d'enviar tants homes capaços a l'armada, hi havia, ras i curt, escassesa d'homes. 

–Escassesa d'homes? –La Lydia va repetir la frase, mirant amb neguit les seves germanes. Era veritat? Anglaterra s'estava quedant sense homes? 

El seu pare va sospirar desesperat; la Sarah, mentrestant, mirava astorada la senyora Hill; un criat nou a la casa! Un criat! Per què no ho havia comentat abans? La senyora Hill, estrenyent la cafetera contra la pitrera, la va mirar també amb els ulls molts oberts i va brandar el cap: xxxt! No ho sé, i pobra de tu que ho preguntis! De manera que la Sarah només va fer un petit  gest amb el cap, va prémer els llavis i va tornar a parar atenció a la taula, i va presentar la plàtera de pernil fred: tot s'aclariria tard o d'hora i ara no en trauria res, de preguntar. No se'n treia res, d'enraonar, de fet, si no se t'adreçaven abans. Era millor ser sorda com una estàtua, en aquelles converses, i semblar igualment incapaç de formar-se'n una opinió. 

La senyoreta Mary va aixecar la forquilla de servir i va punxar un tall de pernil. 

–El papà no es refereix als teus pretendents, Lydia, oi que no, papà?
El senyor B., enretirant-se una mica perquè la senyora Hill li servís el cafè, va dir que per descomptat que no es referia als seus pretendents: de pretendents de la Lydia semblava haver-n'hi per donar i per vendre. En canvi, d'homes treballadors, n'hi havia autèntica escassetat, que era la raó per la qual s'havia decidit tan ràpidament per aquell –això ho va dir amb una mirada de disculpa a la senyora Hill, que li havia passat a l'altre cantó per omplir la tassa de la seva muller–, encara que faltessin molts dies per al final del trimestre i per Sant Miquel, que era la data en què tradicionalment es llogaven i es despatxaven els criats." 

Jo Baker (2013). Les ombres de Longbourn (trad. Esther Roig). Barcelona: La Rosa dels Vents (pàg. 16).

Al curs de Narrativa que estic fent diríem que el pernil fred ha actuat de pivot. Bé, no és ben bé així, perquè un pivot serveix per encadenar escenes o resums en un mateix text i aquí enllacem dos textos diferents, tot i que estan relacionats perquè hi ha personatges i espais compartits. En qualsevol cas, a mi també em serveix per enllaçar els textos amb la recepta, el blog amb el curs de Narrativa i tot plegat amb la vida.

La recepta de Claus Meyer la podeu veure aquí.

Porc rostit amb herbes, fonoll i patates noves

Ingredients

1 pernil cru amb la pell [he de fer dues matisacions: 1) en realitat era una espatlla de porc, perquè un pernil hauria donat carn per a tot el poble, i 2) en Claus Meyer la fa amb un llom sencer de porc, cobert amb la pell, però jo ho he volgut fer amb el pernil com a homenatge a la Jane Austen...]
1 ceba tendra
4 branques de romaní
5 branques de sàlvia (jo no n'he trobat i hi he posat farigola i orenga)
5 branques de cerfull (tampoc n'he trobat i hi he posat julivert)
1 llimona orgànica (no sé si cal que sigui orgànica però la recepta ho diu)
Flocs de sal marina i pebre molt

4 patates grosses
Oli d'oliva extra verge (en Claus Meyer diu oli de colza premsat en fred, però s'ha de tenir en compte que ell fa el plat a Dinamarca, i jo soc d'aquí i compro l'oli de la DOP Siurana i, per a mi, seria un pecat utilitzar un altre oli)
100 g d'espinacs frescos
1 bulb de fonoll

He canviat unes quantes coses de la recepta adaptant-la als meus gustos i hauria d'afegir com a ingredients de la meva collita els següents:

1 ampolla de cava
1 cabeça d'alls
1 poma
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 ceba de Figueres

Primer explicaré la recepta de Claus Meyer (amb llom de porc) i després la que he fet jo (amb espatlla de porc).

Claus Meyer
S'agafa el llom de porc, s'obre per la meitat i es farceix amb la barreja d'herbes (ceba tendra, romaní, sàlvia i cerfull) i la llimona ratllada. Es lliga amb fil de cuina perquè no s'obri.

Es renten les patates (amb la pell), es tallen per la meitat i es posen cap per avall a la safata del forn amb sal, pebre i un raig d'oli. S'hi posa el llom de porc al damunt i es cou al forn preescalfat a 180 ºC durant una hora i quart o fins que el llom estigui daurat i les patates estiguin cruixents per fora i suaus per dins.

Es treu el rostit del forn i es deixa reposar durant 5-10 minuts. Mentrestant, es renten els espinacs i es deixen escórrer. Es renta el fonoll i es talla a rodanxes fines. Es barregen les patates amb els espinacs i el fonoll just perquè s'escalfi i se serveix tot junt en un plat.

Collita pròpia
Es deixa macerar l'espatlla amb una barreja d'alls, julivert, poma ratllada i cava a la mateixa safata que haurà d'anar al forn. Després d'unes quantes hores, s'afegeixen les herbes a l'espatlla (romaní, farigola i orenga) i es posa al forn a 200 ºC la primera mitja hora i després a 180 ºC fins que estigui cuita (jo l'he tingut 2 hores i mitja i l'he girat dos cops durant la cocció; el temps dependrà una mica del pes de l'espatlla i del tipus de forn).

Un cop cuita, es treu del forn i es deixa refredar per poder-la tallar millor. Mentrestant, es pelen les patates i es tallen a rodanxes. Es renten els pebrots i es tallen a tires. Es pela i es renta la ceba de Figueres i es talla a rodanxes. Es posa tota la verdura al forn, amb sal, pebre, unes branques de romaní i un bon raig d'oli d'oliva.

Mentre es cou la verdura es va tallant l'espatlla de porc i es cola el suc que ha fet l'espatlla a la safata del forn. Els últims cinc minuts de forn, es posen el talls de carn al damunt de les patates i els pebrots perquè s'escalfin amb una mica de salsa al damunt.

La idea era aprofitar aquest porc rostit per fer l'entrepà de porc rostit de la cuina nòrdica de Claus Meyer que podeu trobar aquí, però no he arribat a temps. Tal dia farà l'any!

Es deixa macerar l'espatlla amb una mescla feta amb alls, julivert, poma i cava

S'afegeixen les herbes (romaní, orenga i farigola) i es posa al forn

Es deixa coure mitja hora a 200 ºC i la resta de temps a 180 ºC 

Es deixa refredar i es talla

Es cola el suc de cocció i se serveix com a salsa

Es pot acompanyar de patates al forn amb romaní

També es pot acompanyar de pebrot i ceba

És imprescindible acompanyar-ho d'un bon vi