Un conill tan inesperat com celebrat

"La passejada marina li havia desvetllat una gana de llop, que li feia roncar els budells com un riu a punt de sortir de mare. Posar rumb a la trattoria Da Enzo volia dir anar sobre segur, però preferia córrer el risc d'obrir la nevera o el forn de casa seva perquè tenia pressa per veure la filmació. Només d'arribar es va precipitar amb una certa emoció a descobrir sota quina forma s'havia manifestat la inspiració de l'Adelina: dins el forn hi va trobar un conill a la caçadora tan inesperat com celebrat. Mentre l'escalfava es va precipitar al telèfon.
–¿Torrisi? Sóc en Montalbano. 
–¿Ha anat tot bé, mestre? 
–Jo diria que sí. ¿Podries passar un moment per casa meva d'aquí a una hora? 
Quan un menja tot sol es concedeix llicències que no es permetria mai si es trobés en companyia. Hi ha qui s'asseu a taula en calçotets, qui menja al sofà davant de la tele o estirat al llit. El gust que sovint es concedia el comissari era menjar amb les mans. Cosa que va fer amb aquell conill. Després es va haver de passar mitja hora amb les mans sota l'aixeta per mirar de netejar-se-les, de tan untades de greix com les tenia." 
Andrea Camilleri (2004). Un gir decisiu (trad. Pau Vidal). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 126).

Conill a la caçadora

Ingredients (4 p.)

1 conill
1 pastanaga
1 ceba de Figueres

1 llimona
1 cabeça d'alls
1 farcellet d'herbes
6 avellanes torrades
2 preses de xocolata 70%
1 llesca de pa
1 ampolla de vi negre
1 copa de vi ranci
Boletes de ginebró
Pebre negre
Sal
Farina
Mantega
Oli d'oliva extra verge

En una cassola (sense foc) hi posem 1 farcellet d'herbes, 1 ceba i 1 pastanaga tallades en rodanxes, 1 cabeça d'alls partida per la meitat i 1 raig d'oli. Engeguem el foc i ho deixem enrossir. Aixafem les boletes de ginebró i les tirem a dins. Quan estigui ros, hi afegim el vi ranci i pebre, i abans que s'evapori tot, hi posem 1 got d'aigua i ho apartem del foc. Deixem que es vagi refredant.

Posem el conill tallat en una carmanyola i hi aboquem 1 ampolla de vi negre, 1 pols de sal, la marinada que teníem feta i el suc d'una llimona. Tapem la carmanyola i ho deixem a la nevera 24 hores. L'endemà traiem la carmanyola de la nevera, en separem el conill i aboquem la marinada a una cassola ben calenta i deixem que redueixi a la meitat.

Mentrestant, enfarinem el conill i el fregim. Fem la picada. Posem en un morter 6 avellanes, 2 preses de xocolata, 1 llesca de pa torrat i un bon raig d'oli d'oliva en un morter i ho trinxem tot. En la recepta original a la picada s'afegien les vísceres del conill (fetge i ronyons) fregits. No dubto que hi quedin molt bé, però jo no sóc gens amant de les vísceres (més aviat em fan molt de fàstic) i per això no ho he fet.

Colem la marinada en una cassola neta, hi afegim la picada i el conill i deixem que faci xup-xup una bona estona (depèn de com de grans siguin els talls del conill caldrà més o menys estona, amb la marinada i la fregida el conill ja està bastant cuit, però hi ha gent a qui li agrada la carn molt més cuita). Quan veiem que ja està el conill cuit, tallem un tros de mantega ben freda i la fem a trossets petits. Aturem el foc i posem la mantega damunt del conill perquè es vagi desfent i faci la salsa més cremosa.

Podem servir el conill acompanyat d'uns espirals de pasta bullits i amb cebollí tallat al damunt.

He seguit la recepta del Marc Ribas al programa Cuines. Ell, a més, fa uns porros en papillota i abans de servir el plat els talla i els posa a la base del conill. Deu quedar-hi molt bé, però a mi no va anar bé de fer-ho. Potser en una altra ocasió.


Comentaris

  1. M'encanta el Montalbano i el conill !! Aquest cop encert de ple ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt! Gràcies, Laura! Jo sóc molt fan del Montalbano i dels seus plats!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars