Rogan josh de Jhumpa Lahiri

"–Què és tot això? –preguntà la Shoba quan va baixar.Portava els cabells embolicats amb una tovallola gruixuda de color blanc. Es va treure la tovallola i la va deixar sobre el respatller d'una cadira, i els cabells negres i molls li van lliscar sobre l'esquena. Tot caminant distretament cap als fogons, es va pessigar uns quants blens. S'havia posat uns pantalons de xandall nets, una samarreta i una bata vella de franel·la. Tornava a tenir la panxa plana i la cintura estreta per sobre de la corba dels malucs, i el cinturó de la bata estava lligat amb un nus fluix.
Gairebé eren les vuit. En Shukumar va deixar l'arròs sobre la taula, va posar les llenties del dia abans dins del microones i va prémer l'interruptor del rellotge. 
–Has fet rogan josh –va observar la Shoba mirant l'estofat de color de paprika a través de la tapa de vidre. 
En Shukumar va agafar un tall de be amb els dits i el va treure ràpidament per no cremar-se. Va tocar-ne un tros gros amb la cullera de servir per comprovar que la carn se separava fàcilment de l'os. 
–Ja està cuit –va anunciar. 
El timbre del microones acabava de sonar quan es van apagar els llums i la música. 
–Molt ben cronometrat –va dir la Shoba. 
–Només he trobat espelmes d'aniversari. 
Va il·luminar l'heura i va deixar la resta d'espelmes i una capseta de llumins al costat del seu plat. 
–És igual –va dir ella, passant un dit pel peu de la copa–. Fan molt bonic. 
Malgrat la foscor, sabia com seia ella, una mica tirada endavant sobre la cadira, amb els turmells encreuats contra el barrot més baix i amb el colze esquerre sobre la taula. Mentre buscava les espelmes, en Shukumar havia trobat una ampolla de vi en una caixa que es pensava que era buida. Va subjectar l'ampolla amb els genolls mentre cargolava el llevataps.Tenia por que se'n vessés i va agafar les copes i se les va posar a prop de la falda mentre les omplia. Cadascú es va servir, remenant l'arròs amb la forquilla i forçant la vista per treure les fulletes i els claus d'espècia de l'estofat. De tant en tant, en Shukumar encenia unes quantes espelmes d'aniversari més i les clavava a la terra de la torreta.–Sembla l'Índia –va dir la Shoba, mirant com arreglava el seu canelobre improvisat–. De vegades se'n va el corrent durant unes quantes hores. Una vegada vaig haver d'estar tota una cerimònia de l'arròs a les fosques. La criatura no parava de plorar. Devia passar tanta calor! 
La seva criatura no havia plorat mai, va pensar en Shukumar. A la seva criatura no li farien cap cerimònia de l'arròs, malgrat que la Shoba ja havia fet la llista de convidats i havia decidit a quin dels seus tres germans demanaria que li donés la primera cullerada de menjar sòlid, als sis mesos si era un nen i als set si era una nena. 
–Tens calor? –preguntà en Shukumar. 
Va empènyer la torreta d'heura encesa cap a l'altra punta de la taula, cap a les piles de llibres i cartes, de manera que encara els va costar més de veure's l'un a l'altre. De sobte el va irritar no poder pujar a dalt i asseure's davant de l'ordinador. 
–No. És deliciós –digué ella, picant amb la forquilla al plat–. Realment, és deliciós. 
En Shukumar li tornà a omplir la copa de vi. Ella li va dir gràcies,Abans no eren d'aquella manera. Després de tot allò, ell s'havia d'esforçar per dir-li alguna cosa interessant, alguna cosa que li fes aixecar la vista del plat, o de les galerades que corregia. Al final va deixar córrer els intents de distreure-la. Va aprendre a no fer cas dels silencis." 
Jhumpa Lahiri (2000). Intèrpret d'emocions. Barcelona: Columna (pàg. 22-24).

Rogan josh

Ingredients (4 p.)

Gingebre fresc
8 grans d'all
1 culleradeta de cúrcuma
1 iogurt natural
1 cullerada de pebre negre mòlt
1 kg de xai tallat a daus (jo hi he posat una espatlla de xai)
5 cebes de Figueres
2 pebrots vermells
1 cullerada de beines de cardamom verd
Mitja cullerada de claus sencers
1 branca de canyella
2 cullerades de llavors de coriandre
1 caiena petita
Oli d'oliva
2 culleradetes de paprika
600 g de tomàquets pelats i trossejats (poden ser de conserva)
1 culleradeta de sal
1/4 de litre d'aigua
Menta o coriandre fresc per servir (opcional)

Pelem i ratllem el gingebre i pelem i piquem els grans d'all i ho posem tot en un perol prou gran perquè hi càpiga el xai. Hi afegim la cúrcuma, el iogurt i el pebre negre i ho barregem tot. Hi afegim el xai i ho barregem tot fins que quedi ben cobert amb el iogurt i les espècies. Ho tapem i ho deixem marinar a la nevera tota la nit.

Pelem les cebes i les tallem per la meitat. Obrim els pebrots per la meitat i en traiem les llavors. Triturem les cebes i els pebrots ben petits en una picadora i ho reservem.

En una paella sense oli, torrem el cardamom, el clau, la canyella i el coriandre fins que quedin d'un color una mica més fosc. Ho aboquem en un morter i ho piquem juntament amb la caiena.

Preescalfem el forn a 170 º C. Posem una cassola al foc amb oli d'oliva i quan estigui calent hi afegim la ceba i el pebrot que teníem reservats, les espècies del morter i la paprika. Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts, hi afegim els tomàquets, el xai marinat i un quart de litre d'aigua i ho remenem bé. Quan comenci a bullir, hi afegim la sal, ho tapem i ho posem al forn preescalfat durant 2 hores. 

Es pot decorar amb menta o coriandre fresc a l'hora de servir-lo i acompanyar-lo d'arròs blanc i pa indi (naanparatha o chapati).

Es pot variar la quantitat de bitxos segons com de picant agradi. La recepta de Jamie Oliver, que jo he anat seguint amb alguna variació de collita pròpia, hi afegia 4 bitxos frescos (chiles) i 4 bitxos secs petits, però també avisava que es tingués preparat un munt de cervesa freda perquè faria molta falta. Com que jo en faig una versió infantil perquè els meus fills també en mengin, només hi he posat una caiena i crec que ja pica prou.


El garam masala és la barreja d'espècies que li dóna el gust tan característic

El xai s'ha de deixar macerar amb gingebre, all, pebre, cúrcuma i iogurt

El rogan josh acabat de sortir del forn. L'aroma és espectacular

Es pot acompanyar d'arròs blanc i pa indi

Comentaris

  1. Avui he pensat que el millor era un plat de l'Índia, país que va aconseguir la independència de la mà d'un líder que promovia la resistència no violenta i la desobediència civil.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars